XOPQBNMKK
No hi ha UNESCO sense filosofia


NO HI HA UNESCO SENSE FILOSOFIA
Pierre Sané, Sots-director General d'UNESCO per les Ciències Socials i Humanes
“...es proposa contribuir al manteniment de la pau i la seguretat reforçant, per mitjà de l’educació, la ciència i la cultura, la col·laboració entre nacions, per tal d’assegurar el respecte universal de la justícia, de la llei, dels drets de l’home i de les llibertats fonamentals…”
La UNESCO va néixer com a fruit d’una interrogació sobre les condicions de possibilitat de fer regnar en el món, d’una manera durable, la pau i la seguretat: és, doncs, una resposta institucional a una pregunta filosòfica, la mateixa que es plantejaven ja l’Abbé de Saint Pierre i Immanuel Kant.
I també, podríem dir, és una institució filosòfica, ja que es proposa de contribuir al manteniment de la pau i la seguretat reforçant, per mitjà de l’educació, la ciència i la cultura, la col•laboració entre nacions, per tal d’assegurar el respecte universal de la justícia, de la llei, dels drets de l’home i de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció de raça, de sexe, de llengua o de religió que la Carta de les Nacions Unides reconeix a tots els pobles: és a dir, una finalitat que posa en joc el reconeixement i l’actualització d’una certa filosofia del dret, dels drets de l’home i de la història universal, servint-se de mitjans que són, ells mateixos, filosòfics.
Però és preferible dir que la UNESCO no té pas, en sentit estricte, una filosofia, ja que es vol el lloc privilegiat de l’intercanvi i del diàleg de la pluralitat de les experiències del pensament i de les cultures del món.
Direm, doncs, més aviat, que la UNESCO és una filosofia. I d’aquesta filosofia que és la UNESCO, hom pot fer-ne la història.
Perquè és recolzant-se en la memòria de la seva tradició que la UNESCO ha reinventat sempre, restant fidel a la seva Acta constitutiva, el seu present.
La UNESCO té el mèrit de reforçar el nostre compromís de revitalitzar aquesta tradició i de contribuir, per tots els mitjans possibles, a popularitzar una cultura filosòfica internacional.
Desitjo que la nostra Àrea de ciències socials i humanes sigui un veritable laboratori d’idees i de previsió, així com un centre internacional de recerca, de reflexió, d’intercanvi, d’elaboració de principis, de normes i de polítiques en els terrenys de la previsió, de les ciències socials i humanes, de la filosofia, dels drets humans, de l’ètica de les ciències i les tecnologies.
Dediquem els nostres esforços a aprofitar la potència de les idees per tal d’influir en les transformacions socials.
Per aquest camí, la “giragonsa filosòfica” —aquí empro una bella formulació de Jeanne Hersch en un cèlebre estudi que va fer a petició de la UNESCO sobre els drets de l’home des d’un punt de vista filosòfic— se’ns imposa dia a dia, i avui més que mai.