Reflexions a partir de la intervenció realitzada a l’Església dels Josepets (article publicat, dijous 5 de gener al Diari de Vilanova i La Geltrú. Unesco Garraf és una entitat sense ànim de lucre que des de l’any 2004, data en la que es va constituir formalment, ha centrat fins ara la major part dels seus esforços en treballar per la protecció del patrimoni de Vilanova i la Geltrú. Aquest fet s’explica perquè la nostra associació aplega un important grup d’experts en patrimoni i història local i perquè la nostra ciutat és hereva d’un important llegat patrimonial que creiem que cal preservar. Durant els darrers anys hem cridat l’atenció sobre l’estat d’abandonament de diferents edificis i elements catalogats. L’any 2007 varem organitzar la primera “Campanya per la defensa del Patrimoni de Vilanova i la Geltrú”, aconseguint l’adhesió, entre d’altres, de la major part d’associacions veïnals de la ciutat i, des del novembre del 2010 al maig del 2011 hem dut a terme les “I Jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI”. La nostra trajectòria i les activitats que hem realitzat es poden consultar a l’hemeroteca del Diari de Vilanova o entrant a la web de la nostra entitat, unescogarraf.org. Tot això ens ha fet coneixedors del valor patrimonial que defineix la nostra ciutat i ens motiva tot un seguit de reflexions davant l’actuació que la Fundació Hospital Sant Antoni Abat, amb el recolzament econòmic del Programa d’Intervenció Integral del Nucli Antic (PINA), està realitzant en l’Església dels Josepets (Bé d’Interés Cultural Local), que mereix tot el rigor i la cura possible a l’hora de ser intervinguda. La primera reflexió que se’ns planteja és el per què s’ha començat la intervenció per la façana quan l’edifici pateix greus problemes d’humitats pel mal estat de la coberta. Per tothom és sabut que les goteres que afecten l’edifici malmeten directament la conservació dels elements ornamentals de l’interior, i de no corregir-se a temps, poden arribar a l’enfrondrament de l’immoble, tal com alerten els professionals en la matèria i com evidencien tants exemples del Nucli Antic de Vilanova (veure Diari de Vilanova del 18/11/2005, “De la picota de dos en dos” del Sr. Antoni Ferrer i Martí). La següent pregunta que se’ns planteja és per què l’Ajuntament, que té representació en el Patronat de la Fundació Hospital Sant Antoni Abat, no ha trobat imprescindible subsanar aquesta greu patologia, quan és competència de l’administració local requerir als particulars que realitzin aquest tipus d’obres. Com tampoc no s’entén el per què les obres d’arranjament de les goteres no s’han realitzat amb l’ajut econòmic del PINA, quan les bases d’aquestes subvencions permeten la realització d’aquest tipus d’obres. Som conscients de la manca de recursos humans de l’Ajuntament pel que fa a nivell d’inspecció, però la problemàtica del mal estat de la coberta de l’Església dels Josepets es coneguda per tothom, encara més a partir de la publicació que el Diari de Vilanova va fer el novembre del 2005 on s’alertava que l’Església dels Josepets tenia problemes estructurals que obligaven al seu tancament total al públic. De la reforma de la façana ens criden l’atenció els elements pictòrics que recentment han aparegut: el ribetejat de color marró dels elements escultòrics i la pintura en color blau del fons de la fornícula de Sant Josep. Aquestes actuacions divergeixen amb l’opinió dels experts que sempre han presentat l’església dels Josepets com un exemple de composició de senzillesa decorativa i simplicitat de formes. I més encara, quan examinem les restauracions realitzades en altres esglésies i conjunts conventuals Carmelitans, vegis l’església dels Josepets de Gràcia de Barcelona o l'església de Cambrils de Tarragona, en cap cas els edificis mostren detalls pictòrics com els que ara, a partir de la intervenció realitzada, observem a l’Església dels Josepets de la nostra localitat. La descoberta de l’aspecte pictòric que mostra l’església vilanovina esdevé prou important i sorprenent com per haver estat motiu d’informació en la darrera reunió del Consell Assessor del Nucli Antic, duta a terme el passat 20 de desembre, i on concretament es va informar de l’elaboració de la primera carta de colors que disposa la ciutat. El fet de no haver informat d'aquest fet en un context tan adeqüat com és aquest consell, on es troben aplegats reconeguts professionals i historiadors locals, ens motiva a demanar com a ciutadans poder accedir als treballs d’arqueologia vertical fets, els quals han permès recollir la informació dels revestiments antics, mitjançant fotografies, informes tècnics i recerca històrica que justifiquen el procedir de la intervenció, ja que aquesta documentació bàsica no es va trobar quan es va consultar l’expedient. També voldríem saber els raonaments tècnics que han justificat l’ús de les tècniques i revestiments emprats i la seva garantia de durabilitat, per evitar caure en situacions com les que ara estan afectant al Museu Víctor Balaguer, on les humitats estan malmeten, en diferents punts, l’estucat que a l’estiu del 2009 es va fer. Ens preguntem, entre d’altres qüestions, si s’han fet proves de resistència dels materials originals abans d’aplicar les tècniques de neteja. I en relació a la forja i a la fusteria, si s’han consultat experts en patologies, acabats i tractaments.
La darrera qüestió, però no per això la menys important, ens porta a plantejar la necessitat de reflexionar sobre la participació ciutadana a la ciutat, especialment en l’àmbit del patrimoni. La manera en la que s’ha procedit en el projecte de rehabilitació de la façana dels Josepets evidència la necessitar de reformular i omplir de continguts espais de treball com el Consell Assessor del Nucli Antic, que des de la seva constitució l’any 2005, tot i significar un gran avanç i recollir algunes propostes dels assistents, ha servit bàsicament per informar, desaprofitant el treball interdisciplinar i les sinergies que es podrien haver generat. Aquesta reflexió la volem fer extensiva a la Comissió de Patrimoni dins la regidoria d’Urbanisme, tant pel que fa a la seva composició, que fins ara ha exclòs la representació de la societat civil, com la seva metodologia de treball, donada la impossibilitat d’accedir als seus informes i actes. Finalment, aquest tipus d’actuacions puntuals i segmentades, com és el cas de la neteja de la façana dels Josepets, ens fa reivindicar que aquest no és el procedir adequat. La importància històrica i artística del conjunt conventual dels Josepets (l'església, el convent, el jardí, les muralles i la torre carlina), tant en ell mateix com pel paper que desenvolupa en l’illa patrimonial que conforma juntament amb Can Papiol, La Sala i la Casa Mir, clama l’elaboració d’un pla d’intervenció integral, consensuat amb la societat civil, que garanteixi la restauració seriosa dels elements, la seva interconnexió amb altres equipaments culturals de la ciutat i la seva posterior dinamització sociocultural , per tal de contribuir en la projecció cultural de la ciutat.
|
